Sóc estrangera a Catalunya: 3 passos per votar el 9N

Instruccions sobre la participació estrangera en el Nou9N (citat de: http://estrangercatala.wordpress.com )

EL 9N PARTICIPA!

Pots votar si…

  1. a) Ets major de 16 anys, tens DNI espanyol i l’adreça del DNI és d’un municipi de Catalunya. Hauràs de presentar el DNI original vigent.
  2. b) Ets major de 16 anys, ets nacional de la Unió Europea o d’estats de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu i Suïssa (països signants de l’Acord). Hauràs de presentar el document d’identitat o passaport vigent i el Certificat de registre de ciutadans de la Unió Europea, on consti el NIE i l’adreça de residència en un municipi de Catalunya.
    c) Ets major de 16 anys i nacional de tercers estats. Hauràs de presentar el passaport vigent i la targeta d’identitat d’estranger (TIE) vigent, on consti l’adreça de residència en un municipi de Catalunya.

La votació

Els locals estaran oberts de 9h a 20h. Quan arribis al local hauràs d’inscriure’t al registre de participants per poder votar. Cada mesa tindrà un registre habilitat.

Has de votar en el municipi que figuri en el teu document d’identitat o TIE.

Per consultar el local i la mesa on et toca votar:

http://www.participa2014.cat/onpucparticipar/

Estem convocats!!!

Anuncis

Zu der katalanischen Unabhängigkeitsbewegung und deren Parallelen zu Europa (speziell Schottland)

Radiointerview vom 16.9.2014, Netz der freien Radios Deutschlands:

https://www.freie-radios.net/66056

“Am 11. September 2014 hat es zur Feier des katalanischen Nationalfeiertages in Barcelona eine Demonstration für die Unabhängigkeit von Katalonien gegeben. Dazu sollen mehr als 500.000 Menschen gekommen sein. Nicht nur die Schotten, deren Referendum für die Unabhängigkeit von Grossbritannien diesen Donnerstag stattfindet, wollen selbstständig werden.

Wir haben mit Marie Kapretz, einer in der Provinz Barcelona aktiven Landrätin, über die starke Resonanz für Katalonien und sein geplantes Unabhängigkeitsreferendum gesprochen und dabei nicht nur die aktuelle Lage in Spanien unter die Lupe genommen, sondern auch Parallelen zu der schottischen Bewegung gezogen.”

Radio Corax, Halle

Quina és la meva pàtria?

acte Vall d_hebron2Extracte d’un discurs fet el dia 18.5.2014 al Poliesportiu Vall d’Hebron, Barcelona

Ai….la pàtria. De vegades em pregunto, quina és la meva.

És la meva pàtria la Eslovènia dels meus besavis? L’Àustria dels meus avis? Berlín, la ciutat on vaig néixer? O és la meva pàtria Catalunya, país on van néixer els meus fills i on he decidit viure perquè m’hi sento a gust i m’identifico amb la manera de ser?

D’on és que em sento? I llavors m’adono que els sentiments no entenen de fronteres.

I que el concepte de ‘on ets’ té a veure amb la decisió que un pren al respecte. I jo he decidit formar part de la societat catalana.

(…)

Arias Cañete, tenim un problema

Article publicat 19.5.2014

 

El candidat a les eleccions europees del PP, Miguel Arias Cañete, manifesta que no pot utilitzar tot el seu potencial argumentatiu contra la candidata del PSO, Elena Valenciano. Diu com a home que és ha de dissimular la seva superioritat intel·lectual vers les dones, i per tan argumentar amb tota força seria interpretat com un gest masclista, així la seva explicació.
A aquestes paraules segueix una allau de indignació i crítiques per part de la premsa i ciutadania, i m’imagino que el pobre home fins avui encara no ha entès res.

Si als seus 64 anys ningú no ha sigut capaç d’explicar-li els avenços de la societat durant el segle XX , com vols que ho entengui ara, en quatre dies i el cap ficat en campanya electoral.
No deixa de sorprendre la mentalitat del segle XIX que els membres del PP són capaços de mantenir i defensar com a model a seguir. I estic segura que si miréssim les dones que envolten al sr. Arias Cañete, ens torbaríem amb el mateix panorama. Hi trobarem dones que per raons x no es van ni adonar dels moviments feministes del segle XX, i si ho van fer, és que els consideren pecat.

Però el problema real que tenim avui dia, que no és un friquisme puntual recollit en un partit o un altre. El problema real és que a Estats Units en 2006, un dona, Fay Waldon, és capaç d’escriure en el diari ‘Daily Mail’ com a recomanació a altres dones:

“.. . estiguis asseguda i tranquil·la, somriu. Quan estàs amb l’home de la teva devoció, no li has de fer la vida difícil. No has de discutir amb ell, no li contestis, no insisteixis en fer ús dels teus drets. Hauries d’evitar a tota costa causar-li el més mínim malestar emocional, intel·lectual o físic.”

El problema que tenim és, que el capitalisme espera d’una dona quan li preguntes, què és el que vol, contesti amb un somriure: “Xocolata”

Crec que és insultant, tant per homes com per dones suposar que la dona ha de fer de semi-esclava o arribar a ser un objecte de casa reprimit i passiu per tal que l’home estigui tranquil i la parella funcioni. I contra aquest concepte del rol de dona hem de lluitar. Homes i dones.

Contra la dificultat que el capitalisme, el consumisme ens intenta des-col·lectivitzar i fa que les nostres aspiracions o reivindicacions siguin personals. Mai un moviment de masses.
El masclisme es troba a molts nivells. Les dones a Catalunya cobrem com a mitjana un 25% menys que els homes i no estem representades de una manera igualitària en llocs de decisió.

Només un 8% dels CEO’s a Catalunya són dones, quan avui dia tenim les mateixes notes escolars i la mateixa qualificació (o de vegades superior) que els homes.
No totes les dones han d’estar en posicions de responsabilitat, però aquestes dades no deixen de ser simptomàtiques i demostren una discriminació estructural de la dona en el món laboral.

Sorprèn la estupidesa infinita del sr. Arias Cañete i correm el risc d’oblidar-nos-en com si es tractés de un acudit dolent. Però la discriminació avui dia és ben viva i cal combatre-la en la política, a la feina, en les relacions personals.

Entrevista

Una de les entrevistes fetes en marc de les Eleccions europees del 2014:

Marie Kapretz (Berlin, 1975) és regidora a Cercs i consellera comarcal del Berguedà des de 2013. Ha estat escollida per unanimitat per representar la Catalunya Central a la candidatura d’Esquerra a les eleccions al Parlament Europeu. Posteriorment, l’Executiva Nacional li ha confiat el número 5 de la llista.

 

Què és el que més et motiva per formar part de la candidatura d’Esquerra a les eleccions al Parlament Europeu?

El momento històric que està visquent Catalunya ara mareix i el paper crucial que està jugant ERC. És importantíssim poder explicar a Europa que està passant aquí des d’aquí. Vull explicar als membres de la Unió Europea, que es trata d’un procés democràtic, inclusiu i pacífic i no com diuen els partits majoritaris de Madrid: Unipersonal, excloent i egoísta. Per poder construir el país propi que volem, s’ha de guanyar el reconeixement de l’ ONU i la UE i el Parlament Europeu és el lloc on fer-ho.

– Ets una catalana nascuda a fora de Catalunya. Fes-nos una confessió: què coneixies del país abans de venir-hi a viure? Com explicaries ara a un ciutadà europeu qualsevol què ha estat, què és i cap a on vol anar Catalunya?

Em va atreure l’efervescència creativa que emetia Barcelona a inicis dels anys nouranta. Penso que Catalunya encara té un potencial creatiu i artístic que no s’està aprofitant i que fins i tot podria arribar a ser un motor important de l’economia catalana. Catalunya podria ser la Silicon Valley d’Europa de la creativitat, és així com la veig.

Per explicar el procés independentista, explicaria que hem arribat a un punt que es tracta d’un tema de dignitat. Que en cas de que l’economia vagi malament, l’estat espanyol tractés tots els seus ciutadans com a iguals, aquí segurament no haguéssim arribat a un moviment cívic tan ample i tan fort. També diria que la corrupció no perseguida, la no-existència a la pràctica de la divisió de la legislativa, executiva i judicial i la influència exagerada que té la església sobre el govern de Madrid ens fa impossible treballar amb eines moderns per enfrontar la realitat actual de una manera sòlida i adaptar-nos com a poble als nous temps.

– Amb quins arguments creus que es pot engrescar els ciutadans europeus residents a Catalunya a implicar-se en el procés?

A una persona que ve a Catalunya de fóra i que li diria que vigili de no endinsar-se massa en el procés, que Catalunya pot enganxar i enamorar molt. 😉

Ara parlant en serio: El missatge que molts esperen és que algú digui: Ei tú, et necessitem!

Com a estranger de vegades tens tendència de quedar-te al marge per no interferir en temes interns, per pura cortesia. Això és com quan estàs de visita en casa d’algú i els amfitrions tenen un debat. Un està acostumat mantenir-se al marge, per no interferir en assumptes i equilibris de la casa. Ara bé. Aquí és diferent, implicant-te tens la oportunitat de sentir-te part de la societat, i de poder millorar el futur dels teus fills, si és que penses quedar-te a viure aquí. Si només estàs per uns mesos a tall d’estada, recomano que aprofitin per aprendre maneres per organitzar moviments cívics, i aplicar aquests mètodes en els països d’origen. En tot arreu hi ha coses per millorar.

També he de dir, que ajuda l’existència de personatges públics independentistes d’origen estranger com p.e. l’escriptor Matthew Tree, perquè els que venim de fóra ens atrevim a fer el pas i participem.

– Sens dubte, el Parlament Europeu és una bona plataforma per fer arribar aquest missatge. Quin grau de receptivitat creus que hi ha per part del gruix de parlamentaris? Creus que la predisposició davant les aspiracions catalanes depèn més del grup polític o del país de procedència?

Crec que la predisposició hi és tota si convencem amb maneres i arguments. Per això estem a l’Europa del segle XXI.

– A més de servir d’altaveu de la causa catalana, quins valors creus que pot aportar ERC al projecte polític i social europeu?

Esquerra Republicana ha sapigut combinar la tradició política i la renovació del discurs, cosa que manca a molts partits estancats, sovint i per molt que em pesi, grups d’esquerres. La voluntat d’ERC és renovar aquesta Unió Europea que ha perdut una mica els seus valors fundacionals, i penso que és important ser-hi per juntar forces amb d’altres grups que estan veient, que la política hauria d’estar per sobre dels bancs i interessos econòmics, i no en mans d’ells. Cosa que de fet està passant ara i afebleix molt la bona convivència en la Unió. Volem viure en pau i prosperitat. A Europa ja estem una mica farts que la crisi es pagui amb diners públics i que els guanys acabin en mans de pocs.

– Tornant a l’àmbit més pròxim, què creus que ens hi juguem les persones de la Catalunya Central en aquestes eleccions europees?

Catalunya Central i als municipis de les comarques centrals han de ser-hi també a Europa, perquè regions com la nostra de fet són la base de la Unió Europea. No hauria de perdre’s la connexió de la base administrativa, que són els ajuntaments, amb el punt més alt, que és el Parlament Europeu. No oblidem que les mentalitats i necessitats de les grans ciutats i de les regions rurals poden ser molt diferents i l’alta política té tendència a ser representada per gent provinent de les grans ciutats. Catalunya central hauria de mantenir els lligams amb els candidats que tenen possibilitat d’entrar perquè els nostres pobles i ciutats es sentin part del projecte europeu. Per això és vital que la gent vagi a votar el dia 25.5.

– Moltes gràcies, Marie, i molts èxits!

Gràcies a vosaltres.

Mirada Europea del procés sobiranista

esquerra_nacional_mar2013Entrevista a la revista ‘Esquerra Nacional’, març 2014

Quin és el coneixement que tenen a Alemanya de la realitat del nostre país?

La clau de la difusió del procés independentista és el seu tractament en els mitjans de comunicació.
Vaig observar un canvi progressiu en el discurs de la premsa, sobretot des de la cadena humana de l’11 de setembre.
Fins llavors, hi havia el perill que el projecte català quedés com un «bolet» polític estrany i incomprensible. Actualment, els mitjans alemanys fan el seguiment sobre què està passant aquí, des d’aquí, i no només des dels corresponsals de Madrid. Això és un gran pas.

Què et va portar a entrar a militar a Esquerra Republicana?

ERC posa la innovació democràtica per sobre les sigles. La llibertat d’opinió, el rigor i la constància són els seus punts
forts. El suport que rebem mitjançant les sectorials facilita molt la feina dels que som regidors.
En sentit actiu, vaig voler fer el pas per sumar-me al procés polític i per enfortir el treball de l’Executiva Comarcal.

Què suposarà per a la República Catalana que els nouvinguts sigueu també fundadors del nou país?

Significarà una xarxa diplomàtica mundial creada des del primer moment. Tots els immigrants tenim l’interès d’explicar en clau positiva el que està passant aquí a les nostres famílies i els nostres països. Som una eina  immillorable per internacionalitzar el procés.

Sóc ciutadà europeu resident a l’Estat Espanyol. Podré votar en les properes eleccions europees?

Hi ha dues dates importants si vols votar a les Eleccions Europees.

Tots els ciutadans europees podran votar des del lloc on resideixen dins la Unió. Per poder votar a un país que no és el d’on tens la nacionalitat, hauràs de assegurar-te que estàs empadronat en el teu lloc de residència habitual i seguidament inscrit al cens electoral europeu. Per inscriure’s al cens electoral va haver una primera data límit ja passada, el dia 30 de gener 2014.

Si tens voluntat de votar i si encara no t’ha arribat la notificació del cens via correu ordinari, o si se t’ha passat el termini de inscripció fins el 30 de gener tens possibilitat de reclamar el dret de vot en abril.

Pots reclamar aquest dret a votar entre el 7 i el 14 d’abril 2014 al teu ajuntament només presentant el teu NIE/ DNI/ Passaport.

En cas que t’hagi arribat la notificació i sàpigues que estàs inscrit al cens electoral, pots estar tranquil i ja només cal que vagis a votar el dia 25 de maig 2014, al teu col·legi electoral.

Qualsevol ciutadà de la Unió Europea que ja va exercir el seu vot en unes eleccions europees passades segueix inscrit en el cens. Per assegurar-te que encara hi figures com per saber si s’ha efectuat correctament la teva inscripció pots trucar al telèfon del cens:

Telèfon de l’ Oficina del Censo Electoral: 901 101 900

Enllaços relacionats:

Informationen für Deutsche im Ausland via Bundeswahlleiter

Nota de premsa: Elecciones al Parlamento Europeo: Voto en España de ciudadanos comunitarios residentes via Ministerio de Asuntos exteriores