Category: Uncategorized

Encara cal ser feminista?

Article publicat al Nació Digital el 26.2.2016

«Hi ha diferències entre el feminisme alemany i el d’aquí a causa de les històries polítiques i culturals diferents, el rol de la església, la repressió sexual, etc»

Els recents fets a Colònia i també els atacs masclistes a portaveus polítics d’aquí posen en relleu l’encara necessitat de defensar les idees del feminisme i seguir lluitant per l’empoderament de les dones per poder arribar un dia a la igualtat social i ple respecte mutu entre els dos sexes. Continua llegint

Anuncis

Entrevista

Una de les entrevistes fetes en marc de les Eleccions europees del 2014:

Marie Kapretz (Berlin, 1975) és regidora a Cercs i consellera comarcal del Berguedà des de 2013. Ha estat escollida per unanimitat per representar la Catalunya Central a la candidatura d’Esquerra a les eleccions al Parlament Europeu. Posteriorment, l’Executiva Nacional li ha confiat el número 5 de la llista.

 

Què és el que més et motiva per formar part de la candidatura d’Esquerra a les eleccions al Parlament Europeu?

El momento històric que està visquent Catalunya ara mareix i el paper crucial que està jugant ERC. És importantíssim poder explicar a Europa que està passant aquí des d’aquí. Vull explicar als membres de la Unió Europea, que es trata d’un procés democràtic, inclusiu i pacífic i no com diuen els partits majoritaris de Madrid: Unipersonal, excloent i egoísta. Per poder construir el país propi que volem, s’ha de guanyar el reconeixement de l’ ONU i la UE i el Parlament Europeu és el lloc on fer-ho.

– Ets una catalana nascuda a fora de Catalunya. Fes-nos una confessió: què coneixies del país abans de venir-hi a viure? Com explicaries ara a un ciutadà europeu qualsevol què ha estat, què és i cap a on vol anar Catalunya?

Em va atreure l’efervescència creativa que emetia Barcelona a inicis dels anys nouranta. Penso que Catalunya encara té un potencial creatiu i artístic que no s’està aprofitant i que fins i tot podria arribar a ser un motor important de l’economia catalana. Catalunya podria ser la Silicon Valley d’Europa de la creativitat, és així com la veig.

Per explicar el procés independentista, explicaria que hem arribat a un punt que es tracta d’un tema de dignitat. Que en cas de que l’economia vagi malament, l’estat espanyol tractés tots els seus ciutadans com a iguals, aquí segurament no haguéssim arribat a un moviment cívic tan ample i tan fort. També diria que la corrupció no perseguida, la no-existència a la pràctica de la divisió de la legislativa, executiva i judicial i la influència exagerada que té la església sobre el govern de Madrid ens fa impossible treballar amb eines moderns per enfrontar la realitat actual de una manera sòlida i adaptar-nos com a poble als nous temps.

– Amb quins arguments creus que es pot engrescar els ciutadans europeus residents a Catalunya a implicar-se en el procés?

A una persona que ve a Catalunya de fóra i que li diria que vigili de no endinsar-se massa en el procés, que Catalunya pot enganxar i enamorar molt. 😉

Ara parlant en serio: El missatge que molts esperen és que algú digui: Ei tú, et necessitem!

Com a estranger de vegades tens tendència de quedar-te al marge per no interferir en temes interns, per pura cortesia. Això és com quan estàs de visita en casa d’algú i els amfitrions tenen un debat. Un està acostumat mantenir-se al marge, per no interferir en assumptes i equilibris de la casa. Ara bé. Aquí és diferent, implicant-te tens la oportunitat de sentir-te part de la societat, i de poder millorar el futur dels teus fills, si és que penses quedar-te a viure aquí. Si només estàs per uns mesos a tall d’estada, recomano que aprofitin per aprendre maneres per organitzar moviments cívics, i aplicar aquests mètodes en els països d’origen. En tot arreu hi ha coses per millorar.

També he de dir, que ajuda l’existència de personatges públics independentistes d’origen estranger com p.e. l’escriptor Matthew Tree, perquè els que venim de fóra ens atrevim a fer el pas i participem.

– Sens dubte, el Parlament Europeu és una bona plataforma per fer arribar aquest missatge. Quin grau de receptivitat creus que hi ha per part del gruix de parlamentaris? Creus que la predisposició davant les aspiracions catalanes depèn més del grup polític o del país de procedència?

Crec que la predisposició hi és tota si convencem amb maneres i arguments. Per això estem a l’Europa del segle XXI.

– A més de servir d’altaveu de la causa catalana, quins valors creus que pot aportar ERC al projecte polític i social europeu?

Esquerra Republicana ha sapigut combinar la tradició política i la renovació del discurs, cosa que manca a molts partits estancats, sovint i per molt que em pesi, grups d’esquerres. La voluntat d’ERC és renovar aquesta Unió Europea que ha perdut una mica els seus valors fundacionals, i penso que és important ser-hi per juntar forces amb d’altres grups que estan veient, que la política hauria d’estar per sobre dels bancs i interessos econòmics, i no en mans d’ells. Cosa que de fet està passant ara i afebleix molt la bona convivència en la Unió. Volem viure en pau i prosperitat. A Europa ja estem una mica farts que la crisi es pagui amb diners públics i que els guanys acabin en mans de pocs.

– Tornant a l’àmbit més pròxim, què creus que ens hi juguem les persones de la Catalunya Central en aquestes eleccions europees?

Catalunya Central i als municipis de les comarques centrals han de ser-hi també a Europa, perquè regions com la nostra de fet són la base de la Unió Europea. No hauria de perdre’s la connexió de la base administrativa, que són els ajuntaments, amb el punt més alt, que és el Parlament Europeu. No oblidem que les mentalitats i necessitats de les grans ciutats i de les regions rurals poden ser molt diferents i l’alta política té tendència a ser representada per gent provinent de les grans ciutats. Catalunya central hauria de mantenir els lligams amb els candidats que tenen possibilitat d’entrar perquè els nostres pobles i ciutats es sentin part del projecte europeu. Per això és vital que la gent vagi a votar el dia 25.5.

– Moltes gràcies, Marie, i molts èxits!

Gràcies a vosaltres.

Sóc ciutadà europeu resident a l’Estat Espanyol. Podré votar en les properes eleccions europees?

Hi ha dues dates importants si vols votar a les Eleccions Europees.

Tots els ciutadans europees podran votar des del lloc on resideixen dins la Unió. Per poder votar a un país que no és el d’on tens la nacionalitat, hauràs de assegurar-te que estàs empadronat en el teu lloc de residència habitual i seguidament inscrit al cens electoral europeu. Per inscriure’s al cens electoral va haver una primera data límit ja passada, el dia 30 de gener 2014.

Si tens voluntat de votar i si encara no t’ha arribat la notificació del cens via correu ordinari, o si se t’ha passat el termini de inscripció fins el 30 de gener tens possibilitat de reclamar el dret de vot en abril.

Pots reclamar aquest dret a votar entre el 7 i el 14 d’abril 2014 al teu ajuntament només presentant el teu NIE/ DNI/ Passaport.

En cas que t’hagi arribat la notificació i sàpigues que estàs inscrit al cens electoral, pots estar tranquil i ja només cal que vagis a votar el dia 25 de maig 2014, al teu col·legi electoral.

Qualsevol ciutadà de la Unió Europea que ja va exercir el seu vot en unes eleccions europees passades segueix inscrit en el cens. Per assegurar-te que encara hi figures com per saber si s’ha efectuat correctament la teva inscripció pots trucar al telèfon del cens:

Telèfon de l’ Oficina del Censo Electoral: 901 101 900

Enllaços relacionats:

Informationen für Deutsche im Ausland via Bundeswahlleiter

Nota de premsa: Elecciones al Parlamento Europeo: Voto en España de ciudadanos comunitarios residentes via Ministerio de Asuntos exteriores

Innovació i equip

Articles publicat a la pàgina web de l’ACEB

“El 80% de les feines que els nens i nenes que ara van a escola bressol tindran a llarg de la seva vida, avui dia ni tan sols existeixen”  – Ed Barlow

“Un cop constatat que el que hem fet fins ara ja no funciona, l’única manera de sortir de la crisi és fer les coses de sempre d’una manera nova o fer coses noves.” – Santiago Niño Becerra

El panorama en què ens movem es troba en canvi constant. Podem seguir actuant de la mateixa manera com abans de l’esclat de la crisi el 2008? És responsable mantenir el curs de la nostra empresa encara que cada cop ens resulti més difícil quadrar els números? Podem aprendre quelcom del passat en present per caminar cap a un futur pròsper, o bé hem de resignar-nos a esperar que passi la tempesta? I si no passa mai?

També ens hem de preguntar si no vivim de glòries passades enyorant els bons temps,  quan l’economia de la comarca del Berguedà floria gràcies a la dinàmica de la mineria i de les colònies tèxtils.

En aquella època l’economia seguia el model d’en Ford, un empresari es dedicava a gestionar treballadors no qualificats. Però, què passa exactament avui dia? La mentalitat d’empresaris i emprenedors pot ser la mateixa de fa trenta anys? La resposta és no.

Actualment el treballador sovint té estudis, FP, ha cursat una carrera universitària i/o sap idiomes. És més, se li exigeixen aquest coneixements i  fins i tot que es vagi formant.

El que aporta a l’empresa ja no és només força física per fer girar un molí. Un treballador amb els coneixements necessaris i ganes d’aprendre, aporta un potencial molt més ric a l’empresa:  a més de conèixer les tasques del dia a dia a la perfecció, gràcies a la pràctica, té la formació  teòrica suficient per resoldre les tasques noves que se li encarreguin.

És en base a aquesta realitat social i laboral que els treballadors actuals poden afavorir el funcionament de l’empresa de moltes més manera. Per això es tan important que participin  en processos d’innovació: tot el aprenen, els beneficia personalment, però també beneficia el conjunt de l’empresa. Si liderem la innovació correctament, per força hem de involucrar els coneixements de totes les persones implicades en el procés de treball de manera proactiva. Si aprenem a acceptar aportacions voluntàriament i amb ganes, segur que en traurem una solució més polida i elaborada que si permetem que la innovació es faci unilateralment des d’un despatx tancat.

Hi ha vàries normes que ens ajuden a portar la nostra innovació pel camí de l’èxit : facilitar la comunicació i posar les bases per a un treball en grup, n’és una. Avui en dia, saber escoltar i buscar la manera de col·laborar,  no és una mostra de debilitat, com algú podria creure,  sinó la pedra de toc del lideratge autèntic.

Les colònies tèxtils i la mineria del Berguedà no van trobar la manera d’adaptar-se i superar els canvis socials de la segona meitat del segle XX. No van apostar per la innovació. Per molt que fossin líders econòmics en la seva època, no van entendre que l’única solució era buscar una sortida cap a la prosperitat, per més canvis que exigís, i per això van entrar en decadència.

Si haguessin aprofitat la riquesa creada en temps de bonança per invertir en modernització i nous sistemes de producció, potser la comarca del Berguedà encara seria una locomotora econòmica de Catalunya. Innovar també vol dir aprendre dels errors del passat pe trobar el camí cap a un futur més pròsper.

*Hi ha empreses que encara castiguen les aportacions innovadores dels seus treballadors. Això és un error molt greu, perquè en realitat són una font valuosa d’oportunitats: tant per millorar el producte/servei, com per trobar esquemes de treball més eficients. El que caldria castigar és la inactivitat i la indiferència. Com que els encerts d’una empresa, per força se sustenten en els errors anteriors, el lògic, el més just, és que els premiem per igual.