Category: Europa

A Alemanya, hi existeix l’espoli fiscal? (responent Josep Borrell)

«La seva intenció vertadera no és aclarir les coses, sinó insultar directament els representants polítics catalans»

Article publicatel 16.11.2015 al Nació Digital

En un recent article el sr. Josep Borell va voler donar una lliçó de realitat política, contrastant-la amb el “realisme màgic” que diu que s’ha instal·lat en el discurs polític independentista català. Josep Borrell comença l’article publicat a El Periódico el 6 de setembre d’enguany citant a Montesquieu i entenc que la primera frase del seu article com una declaració d’intencions: «Montesquieu deia que ‘tot ciutadà està obligat a morir per la seva pàtria, però ningú està obligat a mentir per ella’» per desprès dir que bàsicament els representants polítics catalans estan inventant-se números per a enganyar als catalans.
Vegem:

Josep Borell és un polític experimentat amb llarg recorregut que coneixerà el funcionament dels engranatges estatals i europeus millor que jo, sens dubte. Continua llegint

Anuncis

Quina és la meva pàtria?

acte Vall d_hebron2Extracte d’un discurs fet el dia 18.5.2014 al Poliesportiu Vall d’Hebron, Barcelona

Ai….la pàtria. De vegades em pregunto, quina és la meva.

És la meva pàtria la Eslovènia dels meus besavis? L’Àustria dels meus avis? Berlín, la ciutat on vaig néixer? O és la meva pàtria Catalunya, país on van néixer els meus fills i on he decidit viure perquè m’hi sento a gust i m’identifico amb la manera de ser?

D’on és que em sento? I llavors m’adono que els sentiments no entenen de fronteres.

I que el concepte de ‘on ets’ té a veure amb la decisió que un pren al respecte. I jo he decidit formar part de la societat catalana.

(…)

Arias Cañete, tenim un problema

Article publicat 19.5.2014

 

El candidat a les eleccions europees del PP, Miguel Arias Cañete, manifesta que no pot utilitzar tot el seu potencial argumentatiu contra la candidata del PSO, Elena Valenciano. Diu com a home que és ha de dissimular la seva superioritat intel·lectual vers les dones, i per tan argumentar amb tota força seria interpretat com un gest masclista, així la seva explicació.
A aquestes paraules segueix una allau de indignació i crítiques per part de la premsa i ciutadania, i m’imagino que el pobre home fins avui encara no ha entès res.

Si als seus 64 anys ningú no ha sigut capaç d’explicar-li els avenços de la societat durant el segle XX , com vols que ho entengui ara, en quatre dies i el cap ficat en campanya electoral.
No deixa de sorprendre la mentalitat del segle XIX que els membres del PP són capaços de mantenir i defensar com a model a seguir. I estic segura que si miréssim les dones que envolten al sr. Arias Cañete, ens torbaríem amb el mateix panorama. Hi trobarem dones que per raons x no es van ni adonar dels moviments feministes del segle XX, i si ho van fer, és que els consideren pecat.

Però el problema real que tenim avui dia, que no és un friquisme puntual recollit en un partit o un altre. El problema real és que a Estats Units en 2006, un dona, Fay Waldon, és capaç d’escriure en el diari ‘Daily Mail’ com a recomanació a altres dones:

“.. . estiguis asseguda i tranquil·la, somriu. Quan estàs amb l’home de la teva devoció, no li has de fer la vida difícil. No has de discutir amb ell, no li contestis, no insisteixis en fer ús dels teus drets. Hauries d’evitar a tota costa causar-li el més mínim malestar emocional, intel·lectual o físic.”

El problema que tenim és, que el capitalisme espera d’una dona quan li preguntes, què és el que vol, contesti amb un somriure: “Xocolata”

Crec que és insultant, tant per homes com per dones suposar que la dona ha de fer de semi-esclava o arribar a ser un objecte de casa reprimit i passiu per tal que l’home estigui tranquil i la parella funcioni. I contra aquest concepte del rol de dona hem de lluitar. Homes i dones.

Contra la dificultat que el capitalisme, el consumisme ens intenta des-col·lectivitzar i fa que les nostres aspiracions o reivindicacions siguin personals. Mai un moviment de masses.
El masclisme es troba a molts nivells. Les dones a Catalunya cobrem com a mitjana un 25% menys que els homes i no estem representades de una manera igualitària en llocs de decisió.

Només un 8% dels CEO’s a Catalunya són dones, quan avui dia tenim les mateixes notes escolars i la mateixa qualificació (o de vegades superior) que els homes.
No totes les dones han d’estar en posicions de responsabilitat, però aquestes dades no deixen de ser simptomàtiques i demostren una discriminació estructural de la dona en el món laboral.

Sorprèn la estupidesa infinita del sr. Arias Cañete i correm el risc d’oblidar-nos-en com si es tractés de un acudit dolent. Però la discriminació avui dia és ben viva i cal combatre-la en la política, a la feina, en les relacions personals.

Mirada Europea del procés sobiranista

esquerra_nacional_mar2013Entrevista a la revista ‘Esquerra Nacional’, març 2014

Quin és el coneixement que tenen a Alemanya de la realitat del nostre país?

La clau de la difusió del procés independentista és el seu tractament en els mitjans de comunicació.
Vaig observar un canvi progressiu en el discurs de la premsa, sobretot des de la cadena humana de l’11 de setembre.
Fins llavors, hi havia el perill que el projecte català quedés com un «bolet» polític estrany i incomprensible. Actualment, els mitjans alemanys fan el seguiment sobre què està passant aquí, des d’aquí, i no només des dels corresponsals de Madrid. Això és un gran pas.

Què et va portar a entrar a militar a Esquerra Republicana?

ERC posa la innovació democràtica per sobre les sigles. La llibertat d’opinió, el rigor i la constància són els seus punts
forts. El suport que rebem mitjançant les sectorials facilita molt la feina dels que som regidors.
En sentit actiu, vaig voler fer el pas per sumar-me al procés polític i per enfortir el treball de l’Executiva Comarcal.

Què suposarà per a la República Catalana que els nouvinguts sigueu també fundadors del nou país?

Significarà una xarxa diplomàtica mundial creada des del primer moment. Tots els immigrants tenim l’interès d’explicar en clau positiva el que està passant aquí a les nostres famílies i els nostres països. Som una eina  immillorable per internacionalitzar el procés.

Herència i horitzó

Publicat al TASTA BERGUEDÀ, oct. 2013

«L’energia i la persistència conquisten totes les coses». Benjamin Franklin

Catalunya forma part del grup anomenat ‘4 Motors d’Europa’. Els quatre motors són les àrees o regions europees amb l’índex d’activitat empresarial més alt de tota la Unió. En són membres la Lombardia (Itàlia), Baden-Württemberg (Alemanya), la regió del Rhône-Alpes (França) i Catalunya.

Com ens afecta això al Berguedà? Formem part de una de les quatre regions més pròsperes de la Unió Europea. D’una Europa, què tot i les crisis és una de les regions més dinàmiques del món i possiblement un lloc a on més garanties del compliment de drets civils i llibertat d’expressió tenim. Aquesta Europa que, per molt crítics que som i la volem millorar, protegeix i fomenta el lliure desenvolupament de les persones que hi viuen.

I és per això que al Berguedà cal canviar el xip. Ja no som més la perifèria (de Barcelona) de la perifèria (Estat Espanyol), desfem-nos d’aquest complex  d’inferioritat. Trenco una llança a favor de destruir alegrement  aquesta imatge d’una comarca deprimida, perquè tenim tot una via lliure davant per poder construir una comarca on el jovent no haurà de marxar, i on la gent es sent lliure de desenvolupar els seus talents. Tenim un paisatge preciós, una connexió viària mitjanament digna (tot i que falta invertir en vertebració i transport públic) i prou gent formada per seguir en davant.

Som part d’una Catalunya forta i estem a 50km de França. Un veí gran i a explorar. Un aliat i un país ple de ciutadans europeus, com nosaltres. Podem ser capaços i agafar les possibilitats que tenim davant amb energia. Podem realitzar aquests projectes que creen (auto-)ocupació i que tenen un impacte positiu sobre la societat berguedana.  Podem crear el nostre futur. Siguem capaços i exigents amb nosaltres mateixos i també exigents amb l’administració reclamant-los amb més força garanties de benestar, educació, salut pública i serveis.  Podem fer-ho, ja no tenim excuses.

Carta als lectors alemanys

Publicat al Bloc de política internacional d’Esquerra Republicana

Llegeixo repetidament en mitjans alemanys que per la regió ‘més próspera de Espanya’ voler aconseguir la independència, és un assumpte purament egoista. Però, què vol dir avui dia ser una de les regions més pròsperes d’Espanya?

837 000 catalans estan a l’atur, entre la gent jove l’atur arriba al 50% i quí treballa ho fa fins als 67 anys. Un de cada cinc Catalans és pobre i 104 000 famílies no tenen cap ingrés. I és que el model econòmic espanyol ha fet fallida aquí també.

Catalunya és un país democràtic i els drets i llibertats tenen un valor alt pel conjunt de la societat. Els ciutadans de Catalunya defensen la seva cultura i llengua centenària com a mínim amb la mateixa contundència amb la qual defensen el seu dret a viure en prosperitat.

Com a Berlinesa de naixament que sóc, recordo molt bé de la caiguda del mur i l’anhel de llibertat que llavors es respirava. Ara tinc el privilegi de tornar a viure aquesta sensació, aquesta efervescència col·lectiva. Que hauria dit llavors la comunitat internacional si des dels Alemanys de l’oest hauguéssim dit, que l’únic que aspiraven aconseguir a l’RDA era millorar la seva situació econòmica?

Desprès dels atacs continuats de l’Estat Espanyol vers la cultura, els drets i l’economia catalana, la majoria dels Catalans veu Europa com a garantia per la pau i la democràcia. Perquè aquests són els punts centrals del moviment independentista: Poder viure en pau, en democràcia, i sí també: en prosperitat.