Encara cal ser feminista?

Article publicat al Nació Digital el 26.2.2016

«Hi ha diferències entre el feminisme alemany i el d’aquí a causa de les històries polítiques i culturals diferents, el rol de la església, la repressió sexual, etc»

Els recents fets a Colònia i també els atacs masclistes a portaveus polítics d’aquí posen en relleu l’encara necessitat de defensar les idees del feminisme i seguir lluitant per l’empoderament de les dones per poder arribar un dia a la igualtat social i ple respecte mutu entre els dos sexes.

La història del feminisme a Alemanya és lleugerament diferent al desenvolupament del feminisme d’aquí. Allà sovint no es parla de feminisme, sinó s’utilitza el terme de “emancipació de la dona”, que descriu així el moviment que fa que la dona pugui valdre’s per si mateixa sense la necessitat d’un pare/ marit tutor. Hem de buscar les arrels d’aquest moviment en la revolució francesa quan Olympe de Gouges proclamava que si la dona tenia el dret de pujar a la guillotina, també havia de tenir el dret de pujar a una tribuna per a defensar les seves idees polítiques.

A Alemanya trobem les primeres feministes a finals del segle XIX, principis del segle XX entre elles Clara Zetkin. Ella demanava no tenir drets especials per la dona, sinó com a dona poder emparar-se en els drets humans i per tant ser persona amb ple dret. Però no va ser fins després de la primera guerra mundial en 1919 que les alemanyes varen poder fer ús del dret de vot. En els anys 70 i següents, el feminisme es diversifica; apareix la influent revista EMMA sota la direcció d’Alice Schwarzer. No estic d’acord amb el to de molts dels seus plantejaments, però s’ha de reconèixer que va poder crear debats amples dins la societat alemanys i fins i tot va poder influir per corregir lleis en cas que això fos necessari.

Des de fora de vegades Alemanya pot semblar un país ple d’igualtat entre homes i dones. Però si hem arribat fins a un cert equilibri, és perquè fa més de tres generacions ja, que els moviments feministes segueixen reivindicant que es doni el mateix valor a cada persona, sigui del sexe que sigui. A les dones no se’ns va regalar res en aquest sentit. Un sexisme molt arrelat forma part de la societat alemanya, encara avui la paraula d’un home i més si té certa edat, té molta més importància que la d’una dona. Eradicar aquest tipus de trets culturals subtils és necessari. La dona alemanya per molt valenta que pugui semblar des de fora, és fins a cert punt presa de la seva pròpia poca autoestima, i aquí és on ella mateixa s’ha d’alliberar.

Hi ha diferències entre el feminisme alemany i el d’aquí a causa de les històries polítiques i culturals diferents, el rol de la església, la repressió sexual, etc. La mentalitat de cada país és òbviament una altra. Però si podem dir que el feminisme es diferencia depenent de la cultura del lloc, cal remarcar que el masclisme és força igual a tot arreu: La violència de gènere és un drama aquí com allà, els insults a una dona intel·ligent es produeixen aquí com allà (més encara amb l’ús de les xarxes socials), el desavantatge de ser dona a l’hora de fer carrera professional i arribar a càrrecs de decisió existeix aquí com allà…i un llarg etcètera.

Recomano rellegir autores com Simone de Beauvoir. Ens fa entendre que gràcies a les lluitadores i lluitadors del passat, dones i homes d’avui dia podem viure en llibertat i decidir sobre els nostres actes com a persones de ple dret; això és també gràcies al feminisme. Però tampoc vol dir que ja ho tenim tot aconseguit.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s