Els alemanys ens entenen?

«Espanya no aconsegueix demostrar que té capacitat per arreglar els seus problemes interns amb un atur que no baixa del 24%»

Article publicat al Nació Digital el 03/03/2015

Existeix un canvi de discurs a l’opinió pública alemanya respecte el procés independentista català? Una de les grans pors del procés independentista català ha sigut i és una negativa de l’executiu alemany a reconèixer la  seva legitimitat. Per aclarir la importància i el pes alemany sobre sigui quina sigui la decisió catalana s’han de veure els números: Alemanya té 80 milions d’habitants i és l’economia estatal amb més pes dins la Unió Europea. Veient aquest pes, es pot entendre que el que digui aquell estat té un cert impacte sobre la resta d’estats membres, i per tant, és important.

Fa només un any, mirant la premsa alemanya de tendències fins i tot progressistes, vàrem poder veure expressions com “La tornada als estats petits” (Die Zeit), una expressió amb forta connotació negativa històrica que recorda la pobresa i misèria dels estats petits al centre d’Europa a l’època medieval. Sovint es donava per suposat que una Catalunya independent sortiria automàticament de la Unió Europea, i per tant seria una amenaça per a l’estabilitat de la mateixa.

També va haver-hi periodistes que veien una por creixent entre els empresaris alemanys amb inversions a Barcelona. El correcte, pròsper i democràtic des del punt de vista d’opinió pública germanòfona va ser, fins fa poc, l’obediència a l’ordre establert, la unió de les autonomies dins l’Estat espanyol (sovint erròniament interpretada com un federalisme modern) i l’assumpció que el dèficit fiscal català serveix per millorar les regions desafavorides dins l’Estat.

Dic fins fa poc, perquè els temps estan canviant. Espanya no aconsegueix demostrar que té capacitat per arreglar els seus problemes interns amb un atur que no baixa del 24% (setembre 2014), però sobretot tenim un govern espanyol que falta a la seva paraula a nivell polític i econòmic. Un exemple d’aquest fet va ser la retirada sobtada de subvencions per a energies renovables per part del govern estatal del PP i la conseqüent pèrdua d’inversions privades al sector industrial per part d’empreses internacionals, també alemanyes. El gegant energètic E-On per exemple, va decidir no només desinvertir a l’Estat, sinó també desfer-se del tot el seu contingent espanyol per no fer més negocis a Espanya. Sabem qui menteix una vegada potser no l’enxampen, però si la mentida es repeteix, pot passar una de les pitjors coses per a una persona i també per a un estat: Patir la pèrdua de la seva credibilitat.

Alemanya està obligada a mantenir l’aparença d’unitat amb l’estat membre Espanya. Per això mai sentirem crítiques a l’estat ni suport al moviment independentista des del seu govern. És d’ il·lús esperar un pronunciament en aquest sentit. Però qui llegeix la premsa alemanya pot percebre canvis: Certa admiració continguda per les manifestacions de l’11 de Setembre 2014 i pel procés il·legalitzat, però manifestament democràtic del 9N.

El dia 5 de gener 2015, el prestigiós think tank berlinès Stiftung für Wissenschaft und Politik (SWF) va publicar un estudi sobre el procés que vivim a Catalunya, en el qual adverteix si Espanya no acaba oferint una solució política a les demandes catalanes, difícilment es resoldrà el problema i només quedarà la sortida cap a la independència. La independència catalana esdevendria la base d’estabilitat en la regió. El text recorda també que una tasca fonamental d’Europa és vetllar per l’estabilitat dins la UE.

Per entendre la importància i possible impacte d’aquest estudi, cal saber que la institució del SWP aconsella els diferents governs alemanys des de fa més de 50 anys, sempre amb una base científica independent i molt sòlida. Podria ser un document entre molts, però està marcant tendència: El 6 de gener d’enguany, el Deutsche Bank va publicar un estudi amb el títol: “Better off on their own?” (Millor sols?) al qual els autors Zipfel, Vetter i Pietzker fan referència als processos independentistes a Europa, amb un dels subtítols “Espanya: Les normes desiguals agreugen els problemes existents”.

Segurament hi ha un cúmul de raons que van fer possible aquest canvi de discurs, m’aventuro anomenar alguns: la nitidesa democràtica del procés, la contundència de la veu cívica organitzada en ANC, Òmnium i AMI, el fonament acadèmic d’un seguit dels seus portaveus i la capacitat de superació que el moviment cívic i polític ha demostrat fins ara. Totes aquestes raons juntes i segurament algunes més fan del procés un moviment revolucionàriament democràtic i per això legítim i atractiu, capaç de fer canviar d’opinió fins i tot a sectors reticents. Aquesta també és la raó per la qual cal preservar valors com la inclusió social i nitidesa democràtica en tots els àmbits independentistes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s